NARCÍS

(Narcís. Atribuït a Caravaggio)
 

Narcís

què hi veus, Narcís, dins del llac?

 no et tempta cap altre tu

 enllà de tu i l’onanisme?

 què és estimar un reflex?

 consol? mentida? desídia?

 quan s’acaba l’autoamor?

 quan n’hi ha prou d’autoconsum?

 quan es cremen els miralls?

què en vols, del teu cos, Narcís?

potser l’ombra? l’eco? l’ego?

què t’embafa el cor miop?

penses mai que pots fer tard?

quan ja siguis aigua avall

—tros de jo, tros d’eco i ego—,

revindran tots els plurals,

prò tu ja t’hauràs negat.

i seràs mort, ben mort, ben mort!

faràs cucs sol, ben sol, ben sol!

què seràs després, Narcís?

l’orgasme? el crit? l’afonia?

o bé un silenci tot xop

sense nimfa ni vitrina?

 

Laura G. Ortensi

Matar la mare

Editorial Fonoll, 2021

Més sobre l'autora, ací i ací 

NARCÍS

(Narcís. Atribuït a Caravaggio)

 NARCÍS

 

El que és profund necessita de màscares.

Friedrich Nietzsche

 

Ben aviat vaig aprendre a emmascarar-me en

les paraules, que no eren més que núvols.

Walter Benjamin

 

A dalt de tot, més lluny del fals reflex

d’un ocell que s’abeura en l’aigua bruta,

hi ha l’aigua límpida d’un cel eixut

i el traç d’un pensament que encara és blanc.

El vent branqueja un breu instant. S’inunda

la finestra en el lleu esquinç d’un llamp

i és fosc el núvol, és un tendal que s’engreixa

com el ventre prenyat d’un animal

quan la mare dels dies es desperta,

trenca aigües, raja sang, i es buida

en la nit del seu rostre cobert de metall.

Marc Rovira

Cap vespre

Edicions Proa, 2019

Més sobre l’autor, ací