Quin regrés que no nua enfonsa aquesta llum ungida,
memòria o cant on el perfum ofereix un fruit
i et mou al plany el sabor del ventre a l’alba.
No tornes més si encara resplandeix el fulgor
d’aquells anys lleus d’immolació i de flames,
o aquell llavi de tota iniciació i desengany
que fou per sempre únic fris de somni i dita,
o perla coronada en un cos bru
que tant vaig desitjar...
Anxia
Bromera Edicions, 2001
Més sobre l’autor, ací
FUISTE
Fuiste una avenida de
álamos
en el tiempo en que la
memoria
proyectaba puentes y
senderos
ovillando imágenes del
recuerdo desatado.
Fuiste mar y malecón,
paseo líquido,
río de húmedo silencio y
atardecer sonoro.
Fuiste un sueño que
meditaba las horas
habitadas de tu presencia
inexcusable.
Fuiste la razón de lo que
fui
y hoy solo huyo de lo que
fuiste.
A través de esa avenida,
de ese mar,
de ese río,
de ese sueño,
ya sin razón de lo que
fui o fuiste.
---
VAS SER
Vas ser una avinguda d'àlbers
en el temps en què la memòria
projectava ponts i senders
cabdellant imatges del record desfermat.
Vas ser mar i moll, passeig líquid,
riu d'humit silenci i capvespre sonor.
Vas ser un somni que meditava les hores
habitades de la teua presència inexcusable.
Vas ser la raó del que vaig ser
i hui només fuig del que vas ser.
A través d'aquesta avinguda,
d'aquest mar,
d'aquest riu,
d'aquest somni,
ja sense raó del que vaig ser o vas ser.
Paisaje
desde el sueño
Brosquil edicions, 2008
Més sobre l’autor, ací
[Traducció meua al valencià]
Somni
He
vist com caminava per la boira.
El sol s’havia post sobre l’infant.
Ell no sabia encara quin camí
l’emportava, a quin lloc abandonat.
Per la nit, cap estrella traspuntava
entre els núvols plomissos i aturats.
Cada cop més, l’infant s’esgarriava,
però sempre seguia més avant.
Cremaven en la neu unes petjades,
com fil de llum sobre vellut nacrat.
Semblava aquell infant una atzarosa
barca, perduda enmig de l’oceà.
Només la neu i el gel vestia els arbres
del somni on s’ha perdut aquell infant.
Infant, cada cop més, els ulls se t’obren
i brillen amb bellesa extravagant.
Pedra
foguera. Antologia de poesia joves dels Països Catalans
Documenta
Balear, 2008
VOLUPTAT
DE L'ENYOR
Tenacíssima, càndida enyorança,
fillola del desig i la recança,
trista amorosa de l'amor que es frisa,
crida els estels, besa la brisa!
Puresa del record extenuant-se
en el miratge d'una pàtria grisa,
feta del somni que matisa
el roig, el blau i el blanc de França.
L'àngel t'inspira i et manté el diable,
oh febre miserable
d'un dolorós i delitós amor,
tan prenedor, que un dia, per ventura
honor refet i llar segura,
enyoraré l'enyor.
Saló de tardor
Edicions Proa, 1975
Més sobre l'autor, ací
Cant III
Potser ja ho he vist clar:
allò que no pertany al temps,
sempre ens corglaça,
en talla l’alè, ens eximeix de viure.
I així, presoner d’una burda xerrameca,
he descobert que la vida és somni
I, he creat, pres, remei en el silenci
per retrobar un Ofici de Ventades Noves.
Ofici de Vantades Noves
Editorial Neopàtria, 2024
Més sobre l’autor, ací
BARCA
buc
de claror en la mar nebulosa
del
somni
en
la mar de la nit
la
pell solcada pel sol i la sal
no
ferida, no encara, pel ferro roent
de
juliol
barca
de grills mar a dins en la nit
i
allà al fons
buc
de claror
com
un llir
en
la nit de la mar
com
un llir
tot
de llum
tot
d’olor
en
la nit
de
la mar
buc
de son
tot
d’olor
tot
de llum
com
un llir.
Ismael J. Sempere
Venien i se m'enduien
Bromera Edicions, 2024
Més sobre l'autor, ací
La vida a Roma
et rien
de Rome en Rome n’aperçois
Joachim du Bellay
La
depressió seria tornar a Roma
i
no trobar la Roma que hi vam viure.
Amic,
la depressió seria Roma
sense
Roma: carrers i places. Lliure
d’amor,
podré jurar-te que hi ha Roma
més
enllà de nosaltres, que vam viure
un
somni, i que es repetirà: que Roma
és
més que tu i que jo, que Roma és lliure
d’estimar-nos
quan calgui, i visca Roma!
Potser
hi serem feliços. Ens cal viure
per
saber-ho, i passar un estiu a Roma,
i
això no ho dic pas jo, ho diu algú lliure
que
és més que tu i que jo. Que parli Roma
per
nosaltres, amic, i intentem viure,
i
algun dia, potser, viurem a Roma.
Acròpolis
Godall Edicions, 2024
Més sobre l'autor, ací
III
Dins una llum defallida
amb fatiga es desperten les ombres
per poblar els cantons,
per dansar damunt les parets.
Un fràgil cos
acarona amb els dits
un arbre esqueixat
perquè brosti
un temps divers,
l’arç blanc en les bardisses estiuenques.
En l’aigua polida
lliuro les mans
vers tu que jeus,
lleu com una fulla,
en el teu somni indivís
d’ulls clucs.
Ad una luce frustata / a fatica si destano le ombre / a popolari gli angoli, / a dnazare sulle le pareti // Un esile corpo / al tatto saggia / un albero spezzato / perché ramifichi / un tempo diverso, / el biancospino sulle siepi estive. // Nell’acqua levigata / libero le mani / verso te ge giagi / legera com una foglia / nel tuo sogno indiviso / di chiussi occhi.
Ombres dibuixades
Café Central / Llibres del Segle, 2020
[Traducció d'Antoni Clapés i Lluís Servera]
ARMAGNAC
De poesia no ens en cal pas gaire:
tan sols la justa i necessària,
una petita copa cap al tard,
tornats que som a casa, havent sopat,
tal com ho fem amb un vell armagnac,
a la vora del foc sempre que es pugui,
per millor veure en el nostre palmell
com llampurneja la flairosa conca
del seu estany espessament daurat…
Esperit de vi és també el poema,
incolor i volàtil, prou que ho sap tot lector,
però inflamable si sabem copsar-lo,
car és dins nostre que haurà fermentat
i en les bótes del cor envellit,
amb totes les dolceses i amargors
que un cop i un altre ens han fet i desfet
fins a fer de nosaltres un compost agredolç,
la matèria infausta d’un somni corromput…
En acostar als llavis aquesta copa
d’un cristall fi com l’aire,
tot el tropell d’olors que ens envesteixen
i aquest gust que ens omple de lava ardent,
¿què ens retornaran sinó la fortor
dels nostres moments més intensos,
quan tot just vam viure l’experiència
però no en poguérem tenir el sentit?
Suite de Gelida
Ed.
Proa, 2001
Més
sobre l’autor, ací
II
Ja! es frommet auch nicht, ihr Todesgötter! wenn einmal
Ihr ihn haltet, und fest habt den bezwungenen Mann,
Wenn ihr Bösen hinab in die schaurige Nacht ihn genommen,
Dann zu suchen, zu flehn, oder zu zürnen mit euch,
Oder geduldig auch wohl im furchtsamen Banne zu wohnen,
Und mit Lächeln von euch hören das nüchterne Lied.
Soll es sein, so vergiß dein Heil, und schlummere klanglos!
Aber doch quillt ein Laut hoffend im Busen dir auf,
Immer kannst du noch nicht, o meine Seele! noch kannst du’s
Nicht gewohnen, und träumst mitten im eisernen Schlaf!
Festzeit hab ich nicht, doch möcht ich die Locke bekränzen;
Bin ich allein denn nicht? aber ein Freundliches muß
Fernher nahe mir sein, und lächeln muß ich und staunen,
Wie so selig doch auch mitten im Leide mir ist.
---
II
Sí! Tampoc no serveix, déus de la mort, quan vosaltres
Que l’home fort heu tengut vençut i sotmès,
Quan l’atrapau, avall, en la nit terrible, malignes,
De cercar, d’implorar o irritar-se amb vosaltres llavors,
O que també, pacient, visqui, covard, a l’exili
I somrient senti la vostra assenyada cançó.
Així serà: oblida, no et salvis, dormisca en silenci.
Però ja et brolla un so esperançat en el pit.
No podràs mai, ànima meva, no pots avesar-t’hi
I somies enmig del teu somni ferreny.
No tenc festa, i voldria encara els rulls coronar-me.
Així no estic sol? Qualcú que m’arribi, però,
De ben lluny, i he d’admirar-me llavors i he de riure,
Perquè en el sofriment som tanmateix tan feliç.
Planys de Menó per Diòtima
Adia Edicions, 2024
Més sobre l'autor, ací
[Traducció per Jaume Vidal Alcover]
(Imatge no identificada presa de la xarxa)
INTROSPECCIÓ
Retornem als versos que hem escrit,
i ens són desconeguts. La causa
ara és només un somni que es marceix,
un motiu que ni hi és.
I ens commou com vam escriure allò
que no reconeixem i gairebé ens estranya.
No ajuda la memòria a escatir els engrames.
La inquietud
plana sobre nosaltres sense encertar respostes.
Un temps que hem oblidat.
Potser ens penedim d’un passat evitable,
alguna història que habita l’impossible
i ja no reprendrem.
I la vida s’atura en aquell vell poema
que no podem refer en la memòria.
L’arrel d’aquella història resta morta per sempre
I només la recança roman en el sentit.
I lentament ens acostem
per sentir palpitar altra vegada
aquella vida antiga com la vàrem deixar
Però el temps, seguici de les hores,
només torna el misteri
d'aquell vell sentiment
ara només imaginari.
Eternitat
LdF Editorial, 2023
Més sobre l'autor, ací
(Imatge no identificada presa de la xarxa)
Somni
Idènticament que callar, respondre.
La peça que conviu de pressa
amb la separació de dir;
tot tan a punt de l’ara
que la grandària en surt ben tota.
L’essència avança de recules cap al món:
l’ofec idèntic
a respirar
que va dant somni a tot.
Poblament
Viena Edicions, 2023
Més sobre l'autor, ací
Entrades
Comentaris
L'obra de El cau de Calpurni està subjecta a una llicència de Reconeixement-No comercial-Sense obres derivades 3.0 Espanya de Creative Commons. Creat a partir d'una obra disponible a calpurni.blogspot.com. Cal citar sempre la procedència
