AQUEST ANY MISERABLE

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

 

AQUEST ANY MISERABLE

serà molt recordat i molt amargament

VICENT ANDRÉS ESTELLÉS

 

Els rics s’havien fet més rics encara

i Roma vivia per damunt dels tributs,

però ningú no ho veia perquè hi havia pa,

molt de pa, per als pobres i circ.

 

Tot el món es reia dels poetes, criatures

innocents, i dels crítics, ocells de mal

auguri, perquè no veien la bondat

del sistema, l’únic possible, amb cabals.

 

Fins i tot, a València, les grans curses

i les festes s’organitzaven per a ofrenar

als déus i als patricis de la metròpoli,

els béns d’un poble que respirava feliç.

 

I eren atacats d’injuriosos els qui gosaven

qüestionar la virtut dels governadors,

estimats pels plebeus i, fins i tot, pels

esclaus, com un camp en primavera.

 

Però els devoradors s’ho van menjar tot

i van haver d’actuar de carronyaires.

No hi havia ja el pa dels pobres

i un dia els poetes van ser escoltats.

 

Fou, aleshores, quan començaren a eixir

els corruptes i les històries dels ineptes,

i pels carrers la gent s’indignava,

mentre els lladres s’aferraven al senat.

 

I tot, tot, feia riure, perquè els espavilats

eren ignorants davant la justícia, i feien

riure, si no fos perquè tot, ben mirat,

feia plorar als pobres, com sempre.

 

Josep Antoni Fluixà

Capvespre de guerrers

Reclam Editorial, 2024

Més sobre l’autor, ací

BLUE MONDAY

 

(Imatge noidentificada presa de la xara)

BLUE MONDAY

 

Jesús no va nàixer el 25 de desembre

[fum, fum, fum] però està bé celebrar el Nadal

al final de l’any; és la millor forma d’acabar

de rebentar; t’haja anat malament, t’haja anat

normal. Se sol estar fart de tant de menjar, beure,

fumar, falsedat, família [qui no ha tingut

problemes amb ella és perquè no en té o passa d’ella]

i et proposes aprimar, renunciar a les drogues

i sembres així els primer dies de l’any de nobles

frustracions i l’estrenes, de nou, fracassant,

però sense perdre la innocència de creure

en els Reis i en la reinserció i fa llàstima

i fa nosa perquè ja no és ingenuïtat.

Conscient de la cadena d’errades repetides

t’entra el baixó, ploraries, però ja eres gran

i recordes on guardes els cigarrets, l’encens,

traus una botella qualsevol de la cistella,

la beus. Enguany serà un altre any. Un altre any nou més.

 

Marc Gomar

La pedra i el foc

Viena Edicions, 2017

Més sobre l'autor, ací