DESCENDIMIENTO / DAVALLAMENT

(El davallament. Rogier van de Weyden. Museu del Padro. Madrid)

Ninguno
de nosotros
podemos descansar.
Un extraño equilibrio
nos mantiene en un gesto imposible
-a veces
esas manos que no
se corresponden. A veces
esos pies-. Nadie viene a sacarnos
de aquí.
Hay algo muy estrecho
en esta habitación.
Abandonarse.
Ven.
Una pila de carne contra un suelo caliente.

---

Cap

de nosaltres

podem descansar.

Un rar equilibri

ens manté en un gest impossible

-a voltes

eixes mans que no

es corresponen. A voltes

aquests peus-. Ningú ve a traure'ns

d'ací.

Hi ha quelcom molt estret

en aquesta habitació.

Abandonar-se.

Vine.

Un munt de carn contra un sòl calent.

Ada Salas

Descendimiento

Editorial Pre-Textos, 2018

Més sobre l'autora, ací i ací

[Traducció del castellà feta per mi]

[QUÈ FA QUE LA TEMPESTA...]

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

Què fa que la tempesta t’atrapi i et sedueixi en els instints

més primaris? El llamp i el parallamps: la ionització de l’energia

que, enrabiada, es perd sota terra. S’esvaeix, també així,

la bromera que fermenta als teus llavis.

A poc a poc vas escopint la sang que rebenta a l’esòfag.

Trepitges el camp sota la pluja de cendres, els arbres calcinats

han perdut tota l’escorça. Et situes al centre del paisatge,

ennegrit pel carbó fumejant que t’embruta la mirada i t’asseus,

debilitat, sota un sol insípid.

—Ets això: un cos cremat! I la pols del sutge se t’arrapa en el

furibund balbuceig de les paraules.

L’aire et transmet l’olor de la femta cremada i de la carn dels xais

socarrimats, arrabassats per la voracitat de les flames.

Són hores interminables de desolació, d’estar abatut pel foc que

et penetra per la vena.

Envoltat d’un tou de fullaraca busques el repòs dels peus que

encara et sostenen.

Jaume Cases i Mas

El dictat de l'agulla

Pagès Editors, 2018

Més sobre l'autor, ací i ací