L’OBLIT

 

(Imatge de l'autora)

L’OBLIT

 

No enyore la metàfora

ridícula de l’eternitat.

Sí enyore l’horitzó

recte i prim del mediterrani.

Allí on la llum es mor lenta

del color de la cirera.

I tant de pressa com la nit

es menja un raig taronja.

 

Digues, te’n recordaràs

d’estos passejos

a prop de l’aigua d’olor a peixos?

Els peus àvids de mar,

El cos àvid del teu cos.

 

Digues, recordaràs la meua pell

del color de la fulla seca?

Recorda, no eternament,

sols un instant del teu temps d’hivern,

quan es gela la flor

extraviada de l’ametler.

 

Perquè els dia és curt

I la nit freda t’esborrarà el record.

 

Bötzingen, 17-01-2023

 

Soledat Julià Martí

Astronauta aerostàtica

Autoedició, 2025

Més sobre l’autora, ací

[CRISÀLIDE MORTA...]

 

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

Crisàlide morta

passeges

amb veu invisible.

 

Com cantar la veu de l’entorn

si no ets pulsació,

contigüitat que reverbera?

 

Oceà rom

amb mudesa de somni,

deixes una estela antiga

i un silenci

 

Com tocar

sense agitar-se insistent,

oscil·lar amb altura de metàfora?

 

Clepsidra

 

vicari de l’eternitat

 

Alberto Gil

Corol·laris en pols

Universitat de València, Facultat de Filologia, Traducció i Comunicació, 2013

Més sobre l’autor, ací