ÀRIA II

 

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

ÀRIA II

 

Quan un dia la mare va deixar de mirar-se

                                                               a l’espill,

vaig ser conscient de la irrellevància

                                                              de ser i pensar.

De res serviren llavors

les solucions alcohòliques,

les estampes bíbliques pertot.

Amb el soroll de la màquina de cosir  

                         i la llum agonitzant del capvespre,

                         confluïren entre les nostres parets

les maledicències de l’espècie humana,

les cavitats humitoses dels morts.

 

Francesc Pastor Verdú

Història general

Bromera Edicions, 2025

Més sobre l’autor, ací i ací

 

POSTALS DE PLATJA

(Imatge seleccionada per l'autor per a la postal X)

[...]

IV. RELLOTGE DE SOL

Amb un llapis apunyales l'arena i veus
que l'ombra del temps també passa.

[...]

VIII. CANTILENA PER AL MEU FILL

Dos xiquets, a la vora, 
alcen castells d'arena.
A poalets buiden la mar
i els peixos moren de pena. 

[...]

X. SAVIESA

Ningú, excepte la mar, 
sap escriure tota la veritat 
sobre l'arena.

Josep Porcar

Els estius

Creative Commons, 2007

Més sobre l'autor, ací i ací