[QUÈ QUEDA DE LA LLUM SINÓ L'ESGUARD...]

(Imatge presa d'ací)

Què queda de la llum sinó l'esguard. 

Hi ha una finestra incomprensible 
a cada passa 
des d'on vigilar la canviant 
pal·lidesa de l'hivern. 
Sempre inacabada, 
es repeteix, però, aquesta pluja. 
Es repeteix la despossessió, 
i el carrer no sembla buit 
sinó buidat. 
No m'acostumo encara 
a aquesta feixuguesa de vianant, 
de transhumant immòbil 
d'ombres i pronoms, 
incapaç d'eludir els tolls 
del desconcert 
quan la memòria immediata 
comença a doldre deshabitadament 
navegable, de pressentida. 

Hi ha mots que només conec per contrast. 

Antoni Martí

Dotze poetes joves valencians

Ed. Tàndem, 2000

Més sobre l'autor, ací