ESTRANYS

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

ESTRANYS

 

Té la pluja a la mà.

En un imperceptible moviment

gira el palmell i trenca una tempesta.

Una rovellada aliança tiny,

inesperadament, els seus dits bronze.

Entreplouen formes esllavissades

de vent.

 

A l’aixopluc d’entrada a l’aeroport,

ocupant un breu espai encobert

–com una blanca soledat–,

sembla acollir tot el reflex del vespre

una vella i desgastada maleta,

que ella oblida deliberadament.

 

Mentre contempla els deixants de la nit,

camina endavant com merla d’aigua.

Regalim de pluja el seu pas menut.

 

No en sé res de tu, estranys com som,

ni tan sols qüestionaràs si et mire.

acosta una diminuta càmera

que mai no capta el fugaç plovisqueig,

l’enrenou invisible,

el xim-xim d’un temps imprevist,

allò desconegut i efímer.

Però has girat subtilment el palmell

i he vist caure la pluja,

com tornada constant,

com desig de temps etern.

Mercè Claramunt

Una nit sense vent

Bromera Edicions, 2021

Més sobre l'autora, ací

ALS GRANS AEROPORTS

 

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

Als grans aeroports

Vida de curare i mel –un caprici de la glòria
No menystinc les dents de llet ni les primeres vocals
visito els grans aeroports per a l’intercanvi de tendresa
Dels ocells de la nit en saben els poetes els pallassos i els bruixots

Als grans aeroports escric Tractats sobre l’essència de la família
als grans aeroports escric Tractats de medicina interna
Dels ocells de la nit en saben els poetes els pallassos els bruixots

Recordo el mes de març
el rellotge de la torre i altres supersticions de l’Amor

Marta Petreu

Apocalipsi segons Marta

Ed. Pont de Petroli, 2020

Més sobre l'autora, ací

[Traducció de Jana Balacciu i Xavier Montoliu]