 |
| (Nit urbana. Imatge pròpia) |
PRIMER AMOR
1929
Era una nit
urbana,
De rosa i
sofre era l'escassa llum
Allí on,
talment d'un bellugueig de l'ombra,
Semblava
que emergís la forma.
Era una nit
sufocant
Quan súbits
vaig veure ullals violeta
En una
aixella que fingia pau.
D'aquella
nit novella i infeliç
I del fons
alienat de la meva sang
Esclau seu
em feren els secrets.
Giuseppe Ungaretti
Sentiment del temps
Edicions 92, 1988
Més sobre l'autor, ací
[Traducció de Lluís Calderer]
PRIMO AMORE 1929 // Era una notte urbana, /
Rosea e sulfurea era la poca luce / Dove, come da un muoversi dell'ombra, / Pareva
salisse la forma. // Era una notte afosa
/ Quando improvvise vidi zanne viola / In un'ascella che fingeva pace. // Da
quella notte nuova ed infelice / E dal fondo del mio sangue straniato / Schiavo
loro mi fecero segreti.
Entrades
