EMPREMTES

Tota tu, perfil de poesia, lluites contra el buit amb la paraula plena. Qui escolta? Qui et demana? Ets tu sola en la nit dels poetes. OLGA XIRINACS
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Ahir. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Ahir. Mostrar tots els missatges

dimarts, 14 de juliol del 2026

A MINOR / LA MENOR

 


(Imatge no identificada presa de la xarxa)

A Minor

 

1

Knock, bang, clang against

the retentive stillness of the wood.

The shapes fall away from the core,

the thing becomes a thing.

 

2

What comes so often never

comes as something new, the mind

perceiving only what it conceives, the mind

always behind itself, as I am behind you.

 

3

Even the plants die only

after death, brittleness and brown

clinging to that former condition.

 

The trees are now black, yet water

finds the ground at those roots, still

good, but too late.

 

---

La menor

 

1

Esclata l’assot en

la serenor retentiva de la fusta.

Les formes s’esllavissen del moll

i cada cosa pren cos.

 

2

Tot allò que tant s’anuncia

res no porta de nou

i la raó, nul·la per capir més enllà,

sempre s’oculta, com jo m’oculto a tu.

 

3

Fins les plantes moren sols

en morir, fràgils i marronoses,

aferrades a la saó de l’ahir.

 

Ara els arbres han ennegrit i l’aigua

troba encara terra a les arrels.

És l’harmonia de la deshora.

 

Percival Everett

Sonets a una clau perduda

Pagès Editorial, 2026

Més sobre l’autor, ací


[Traducció d'Arnau Ferre Samon]

dimecres, 23 de desembre del 2020

ORIGEN

(Imatge no identificada presa de la xarxa)
Origen


l’ahir és una ona de somnis engolits per la mar rovellada, les finíssimes parpelles de salnitre que ceguen els nostres panys, oracions, oracions estranyes, una llum travessada per l’ocell del ciri, tot és l’ahir, és ahir l’instant de les teues mans dintre les meues, cada minúscula porció de nosaltres mateixos que ha anat desprenent-se’n com d’un areny amb els sotracs del llevant, perquè tot el llevant i tota la memòria ve de l’ahir, però no sempre, no sempre



Francesc Pastor i Verdú

A mossos

AdiA Edicions, 2020

Més sobre l'autor, ací