(Imatge no identificada presa de la xarxa)
No entenc la nit
ara que el silenci parla d’aigua i carrers buits
mentre les hores canten a la taberna
entre ahir i demà. La nit em transforma
en pedra blanca de riu, rodona,
malalta i descosida boca, em prem
els mugrons de fred si no hi ets
cercant la febre dels arraps i aquesta gesta
que em volia llum, ganyota, mantega.
El rellotge entén el que ara dic:
que no vull nits
per bé que el temps m’ha fet més sòbria
i m’ature als ponts sota la lluna i escolte parlar.
Begonya Mezquita
Parlen els ulls
Edicions del Buc, 2014
Entrades
