EMPREMTES

Tota tu, perfil de poesia, lluites contra el buit amb la paraula plena. Qui escolta? Qui et demana? Ets tu sola en la nit dels poetes. OLGA XIRINACS
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Parlar. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Parlar. Mostrar tots els missatges

dilluns, 16 de febrer del 2026

ATENAS / ATENES

 


(Imatge no identificada presa de la xarxa)

Atenas   

 

BÁRBARO del Oeste, layetano,

sintiéndome deudor, agradecido,

yo también he venido a distinguir

la línea recta de la línea curva.

Ágora... ¡La palabra, la palabra!

Propileos... ¿Merezco lo que ocurre?

¿Quién me levanta? ¿Quién pone en mis ojos

esta luz de la luz? ¿Quién me conmina

a callar y a decir a un mismo tiempo?

Acrópolis... La altura más humana.

Alzado, luminoso, enceguecido, lúcido,

cómo podré dar gracias lo bastante.

 

---

 

Atenes   


JO, bàrbar de l’oest, de Laietània,

que em reconec deutor, molt agraït,

també he vingut a fi de distingir

la línia recta de la línia corba.

L’Àgora... La paraula, la paraula!

Els Propileus... Em mereixo el que passa?

Qui m’enalteix? Qui és que em posa als ulls

eixa llum de la llum? Qui és que em commina

a callar i a parlar a un mateix temps?

L’Acròpoli... L’altura més humana.

Enlairat, lluminós, encegat, lúcid,

com podré dar-ne gràcies com cal.

 

Enrique Basosa Pedro

Mapa de Grècia

Pagès Editors, 2021

Més sobre l’autor, ací

 

[Traducció de Josep A. Vidal]

dissabte, 27 de desembre del 2025

[LA FEINA D'ARA ES...]

 


(Imatge no identificada presa de la xarxa)

La feina d’ara és fer-nos companyia,

mirar tots els partits, prendre mesures,

canviar pegats de lloc, omplir de set

el got de la tauleta i parlar d’haques.

Entendre per on van les arritranques,

comprar-te Nolotils, napolitanes

farcides de pernil i de formatge.

Asseure’ns a xarrar del que t’espera

quan hages de creuar-te amb el radiòleg,

buidar-te l’orinal, pelar les faves,

tornar-te el que he rebut, donar-te ànims.

 

Eduard Marco

Colombaire

Edicions 62, 2025

Més sobre l’autor, ací

dimarts, 16 de desembre del 2025

LLINDAR


(Imatge no identificada presa de la xarxa)

LLINDAR

 

El deute de l’aigua és

la convicció única i neta

que obri la boca quan comença a parlar

i mostra el primer tall de les dents,

les genives foradades pels versos cristal·lins

que corresponen en l’acte d’estimar-se,

com l’esforç de la terra quan es dona.

 

Joaquim Cano

El deute de l’aigua

Bromera Edicions, 2025

Més sobre l’autor, ací i ací

dissabte, 7 de desembre del 2024

AFERRAR-SE AL VENT AMB LES DENTS


(Les  filadores. Velàzquez)

Aferrar-se al vent amb les dents


El que no hi és no es pot tocar,

però et pot mossegar. Tantes coses parlen

quan callen. El rostre del capitell del claustre

està enfadat, com si li retragués a l’escultor

haver despertat la pedra.

La catedral, imponent buldog a l’aguait

que guarda la casa de l’amo, i aquest blau

gentil que fa del cel una porcellana tan fràgil.

Respirar és vidriós, un miracle imperceptible

i no te n’adones, la vida et tapa la vida.

De vegades hi ha esperança, petita flama

que encén una cigarreta i la punta titil·la,

estel fugaç a peu pla; demana un desig.

El que no hi és no es pot tocar, però

pot mossegar-te: ofereix-li el coll, i l’ànima.

Sigues el comentari d’aquell avi embadalit

davant Les filadores de Velázquez:

Pots veure-hi fins i tot l’aire, i això és dificilíssim.



Anna Bou Jorba

Aferrar-se al vent amb les dents

Godall Edicions, 2024

Més sobre l'autora, ací i ací


diumenge, 26 de juny del 2022

[NO ENTENC LA NIT...]

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

No entenc la nit

ara que el silenci parla d’aigua i carrers buits

mentre les hores canten a la taberna

entre ahir i demà. La nit em transforma

en pedra blanca de riu, rodona,

malalta i descosida boca, em prem

els mugrons de fred si no hi ets

cercant la febre dels arraps i aquesta gesta

que em volia llum, ganyota, mantega.

El rellotge entén el que ara dic:

que no vull nits

per bé que el temps m’ha fet més sòbria

i m’ature als ponts sota la lluna i escolte parlar.


Begonya Mezquita

Parlen els ulls

Edicions del Buc, 2014

Més sobre l'autora, ací i ací