(Imatge no identificada presa de la xarxa)
Quin regrés que no nua enfonsa aquesta llum ungida,
memòria o cant on el perfum ofereix un fruit
i et mou al plany el sabor del ventre a l’alba.
No tornes més si encara resplandeix el fulgor
d’aquells anys lleus d’immolació i de flames,
o aquell llavi de tota iniciació i desengany
que fou per sempre únic fris de somni i dita,
o perla coronada en un cos bru
que tant vaig desitjar...
Anxia
Bromera Edicions, 2001
Més sobre l’autor, ací
Entrades
