CAMPAMENT D’HIVERN

 

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

CAMPAMENT D’HIVERN

 

Ordre imminent de desar armes

i obeir la fam

                                que assota d’abrics el paisatge.

La gebror arriba com vestit d’encàrrec,

puntual i blava;

molles de pa sec que tremolen

dins de mans balbes.

Aquí hi ha hagut una guerra,

ara l’hivern tot just l’ajorna.

Moment de mirar si em queda res:

                     un sarró escàs,

passaport de rebel,

       gairebé tot el seny perdut,

però cap adreça a la butxaca;

cap indret que m’empari del ras.

 

Com sabeu, vosaltres,

els que heu estat soldats de bé,

on podreu passar el proper hivern?

 

Laura Rosich

Semàntica de la intempèrie

9 Grup Editorial Cossetània Edicions, 2023

Més sobre l’autora, ací

[EL BATEC DEL SUBSÒL...]

 

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

4

 

El batec del subsòl esborra el temps

amb un alè de boira perenne entre el cel i la terra.

El desig s’acumula en l’aigua de l’arrel

i els segles diuen lentament la cadència del món.

Tot ha de retornar a mi amb l’abrivament de la tempesta

i la nit centrífuga m’ha d’estirar les carns

fent-me presa de les seves llengües de bèstia.

El dolor és un funàmbul irat

a la corda fluixa de les meves venes.

La superfície rebrosta amb llucs de menta,

l’aroma càlida i dolça omple els racons de l’obaga

i recorda camins d’infantesa d’estius frondosos,

de sols madurs en les maduixes silvestres,

de dits que s’allarguen a l’encalç de la móra

indefensos encara a l’urpada de l’esbarzer,

clivellats de sang humida i tendra.

Al subsòl, però, encara predomina la foscor

quieta, eterna.

 

Lurdes Malgrat

Terra fonda

Cossetània Edicions, 2008

Més sobre l’autora, ací

FAM

 

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

FAM

 

El blau d’aquest cel

Sense matisos, algunes

Aus esporàdiques (el buit

que deixen al seu darrere),

La marinada, potser, blanques

 

Pampallugues als àlbers,

Pedretes, migpartida pilota

De goma al teulat, el pany

Desert de carretera, intuïda

 

Remor de l’aigua a la séquia,

I, allà, al fons, a l’abast

De dos dits entreoberts, un

 

Isolat rectangle de xiprers:

Tota aquesta insadollable

 

Fam de la mirada.

 

Josep Civit i Mateu

Vidrendins

9 Grup Editorial Cossetània Edicions, 2024

Més sobre l’autor, ací

[CADA EMPREMTA...]

 

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

Cada empremta al silenci del mur

és un signe infidel un projecte

de mapes llunyans. Solament

a la cambra on habito tothora

i aquest rastre de llum m’enquimera.

 

Callo

un bell temps

per

no dir

sentiments.

L’agenda em codifica

cada

dia.

 

Valerià Pujol

Poesia completa II

9 Grup Editorial Cossetània Edicions, 2024

Més obre l’autor, ací