(Il·lustració de Manoli'n que acompanya el poema)
TRENCADÍS
Ets tan fràgil,
sóc tan fràgil
que un silenci pot trencar-nos.
El dia vençut,
la pell més sola i més muda.
Àmpliament s’estreny la terra,
passa la nit per les nostres
mans
-buides, alienes, desertes-
i lliurem el nom a la rendició
perquè ja no tenim bandera.
Ens mirem, apaguem el llum
i el món comença a oblidar-nos.
Màtria
Ed. Germania, 2013
Entrades
2 han deixat la seua empremta:
De vegades la fragilitat pot convertir-nos en un trencadís.
Bon vespre Jesús.
Sí, M. Roser, som tant fràgils!
Gràcies pel comentari!
Salut i poesia!
Publica un comentari a l'entrada