(Imatge no identificada presa de la xarxa)
Contracor
La bellesa agònica dels estius que vam viure. La
terra molla de pluja. El camí de grava que voreja les tombes i la certesa muda
que no serem res. La silueta flamejant dels xiprers. El silenci que emmarca tot
de preguntes sense resoldre. Els nervis de la fulla, fràgils com una il·lusió
perduda. La llum pastosa de novembre que ens travessa els cossos i ens peixa
l’ànima. I fer camí, encara que sigui a contracor.
Ricard Garcia López
Les hores ferides
Pagès editors, 2025
Entrades
0 han deixat la seua empremta:
Publica un comentari a l'entrada