UN BLOG DEDICAT A LA POESIA, DESTINAT A LA IMMENSA MINORIA

EMPREMTES

La poesia és el diari d’un animal marí que viu en terra i anhela volar per l’aire. CARL SANDBURG

dilluns, 5 de maig del 2025

NOVA YORK

 


(Imatge no identificada presa de la xarxa)


NOVA YORK 


Jec al divan,

i el passat és una Nova York

vertical, desficiosa, caníbal, rogent,

amb gratacels i venedors de hot-dogs,

i cinemes llampants,

i taxis,

i gàngsters,

i putes...,

sí, i també amb divans com aquest,

on parlo, insistent,

del sorollet que fa l’aixeta

(un clip-clop oxidat, antipàtic, inacabable),

com si el problema fos l’aixeta,

i no la sang que, clip-clop,

en goteja.

 

Marià Veloy

Enforat

Bromera Edicions, 2025

Més sobre l’autor, ací

2 han deixat la seua empremta:

Helena Bonals ha dit...

Encara més trist.

Calpurni ha dit...

La poesia també pot trist.
Gràcies pel comentari.
Salut i poesia!

Publica un comentari a l'entrada