(Imatge no identificada presa de la xarxa)
Jec al divan,
i el passat és una Nova York
vertical, desficiosa, caníbal, rogent,
amb gratacels i venedors de hot-dogs,
i cinemes llampants,
i taxis,
i gàngsters,
i putes...,
sí, i també amb divans com aquest,
on parlo, insistent,
del sorollet que fa l’aixeta
(un clip-clop oxidat, antipàtic, inacabable),
com si el problema fos l’aixeta,
i no la sang que, clip-clop,
en goteja.
Marià Veloy
Enforat
Bromera Edicions, 2025
Més sobre l’autor, ací
2 han deixat la seua empremta:
Encara més trist.
La poesia també pot trist.
Gràcies pel comentari.
Salut i poesia!
Publica un comentari a l'entrada