(Imatge no identificada presa de la zarza)
Un cel de tel de ceba
Verderols busquerets rossinyols sól·leres
cels plens de pols una guerra que s’enlaira
amb l’aleteig de l’ocellada on comencem a ser
un fèmur mig crani mig desenterrat
una estella d’os arrencada per un tret a boca de canó
garrigó vinagrella ravenissa
deixar-se caure amb tot el pes del cos dins el verd i el groc
campànules tan fràgils
el gust de la culata del mosquetó li recordava el del pa
i el d’un formatge vell
que s’esmicolava
Sala Augusta seguit de Llengua materna
Proa edicions, 2025
Més sobre l'autor, ací
Entrades
0 han deixat la seua empremta:
Publica un comentari a l'entrada