ARREL

 

(Imatge pròpia)

Arrel

 

Si et sents informe i brut i tou

com un llimac, no pensis mai

que no ha valgut la pena

haver tirat pedres al riu

—“qui fa cinc salts, llavis de molsa”—,

haver burxat gripaus

fins rebentar de pura ràbia

o haver fumat saüc

al cau secret de Les Roquetes.

Tot això compta i és en tu

com una terra fèrtil.

No deixis que la nit badalli

ni que l’hivern clivelli els camps.

Torna’t arrel i enfonsa’t en el temps.

 

Xavier Macià

Miceli, Poesia (2000-2025)

Pagès Editors, 2025

Més sobre l’autor, ací