L’OBLIT

 

(Imatge de l'autora)

L’OBLIT

 

No enyore la metàfora

ridícula de l’eternitat.

Sí enyore l’horitzó

recte i prim del mediterrani.

Allí on la llum es mor lenta

del color de la cirera.

I tant de pressa com la nit

es menja un raig taronja.

 

Digues, te’n recordaràs

d’estos passejos

a prop de l’aigua d’olor a peixos?

Els peus àvids de mar,

El cos àvid del teu cos.

 

Digues, recordaràs la meua pell

del color de la fulla seca?

Recorda, no eternament,

sols un instant del teu temps d’hivern,

quan es gela la flor

extraviada de l’ametler.

 

Perquè els dia és curt

I la nit freda t’esborrarà el record.

 

Bötzingen, 17-01-2023

 

Soledat Julià Martí

Astronauta aerostàtica

Autoedició, 2025

Més sobre l’autora, ací